dijous, 26 de juliol de 2018

Sé tu propio Salbutamol

Avui ha estat un dia dur, llarg, enigulat, ple de incerteses i de camins recorreguts i desrecorreguts.

Com ens van ensenyar ja fa temps, ens hem aixecat abans que el Sol per dur a terme la missió que teniem avui. En mitja hora ja hem tengut les feines fetes, però no tot està en les nostres mans.

No hi havia manera ràpida i eficient (com a nosaltres ens agrada) de fer el recorregut, per tant hem hagut de recòrrer al vehicle que ens ha cedit la nostra gent d'adalt. La pilot ha quedat baldada.

Després de minuts de trajecte i hores d'espera, ens hem tornat a reunir tot(e)s i hem començat la missió. Teniem una ruta marcada i un matí per dur-la a terme.

Les costes han estat llargues i pronunciades, per moments faltava l'oxigen, en part també per empatia cap als meus companys asmàtics i perquè el paissatge deixava sense respirar.

Tot semblava correcte, en ordre, al seu lloc, les costes de pujada servien per pujar i les de baixada per baixar, però llavors hem començat a perdre les senyals, hem recorregut camins innecessaris una i dues vegades, hem arribat al mateix punt anant per llocs diferents i ens hem desorientat per complet.

No hem acabat la missió, hem contactat amb les d'adalt i ens han enviat una altra pilot, la qual ens atrevim a dir que ha acabat més cansada que la primera. 

No ens hem tornat a reunir tot(e)s els company(e)s fins passada l'hora de sopar. Quan ens hem trobat ha estat tot alegria, fam, son, cansament i contar les diverses versions de la història, com si es tractés d'una pel.lícula amb talls espai-temporals, però més "casero".

El dia ha estat un incident en si, no ha tengut incidents puntuals. Dies sense incidents: 2

No hay dolor, hay oxigeno

Demà serà un dia de descans de sa tropa, no hi haurà ruta, peró tenim feines a fer al poble (markina).  (La cuina d'avui ha estat sublim)

Bon vespre a tot(e)s els lectors






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada