Aquestes paraules son un suplement a sa vostra subscripció al Blog de pics.
Estimat diari de vitacora, soc incapaç de recordar quin dia del viatge ens trobam.
Com es càtars, caminam cercant sa nostra llibertat. Pareix que es camí és un presagi del que ens depara el nostre destí.
La implacable naturalesa ens ha donat una lliçó de vida. Ella t'intentarà embestir com un Bou poderós que protegeix ses seves cries del que creu que és una amenaça.
Pero un bon escolta quan veu venir s'embestida es fa gran mostrant els seus valors i fa recular les adversitats.
En els nostres aprenentatges descobrim que a vegades s'han de repetir els camins per gaudir de la seva bellesa. O no són es petits detalls els que marquen la diferencia?L'essència no sempre es veu a primera vista.
La ruta és dura com la pasta que ens dona la proteïnes necessearies per contuniar endevant. L'esgotament converteix en delicies tots els aliments.
A la llum de lluna feim rotllana i ens deim alguna cosa entre rialles. En aquell moment ens demanam "és així com se guanya un concurs de blogs?"
En resum.:
Estam bé, hem fet alguna volta per trobar es camí, menjam bé i reim molt. Som a Gósol i gaudirem d'un descans ben merescut.
Com som valents i temeraris plantam cara als poderosos, anirem contra ses normes i pujarem una foto nostra al blog.
Foto:Jaume Rubí
