dimarts, 15 d’agost de 2017

Educació, natura i país

Avui dematí hem tornat a Santiago per anar a cercar la compostelana (com a bons peregins que som) i fer les darreres adquisicions.

Per variar, després d'anar a caçar sa tonyina i fer es formatge, hem dinat d'entrepà al parc.

Fa tants de dies que som aquí, que mos coneixem Santiago com sa nostra segona casa.

De tornada al cau-camping, ha aparegut un estudiant de mag un poc esperpéntico. Imaginau sa situació, que fent una estrella doble hem tengut més observadors i càmeres apuntant que ell. Podriem montar un circ sense estudis de Hogwarts.

Sa pressió des concurs master-top chef postjunior ha fet que es Pesesitos se superin. Han fet una espaguettis en su punto, amb una nata, ceba i bacon tan tremendos que desprenia una olor que feia volar. S'ingredient secret no sabem quin és, però descartam que sigui s'amor.

Ha estat un dia de reflexió, pell de gallina i confessions, amb molts de nirvis a l'ambient, ja que era el dia de promeses i renovacions.

Hi ha hagut tantes promeses i renovacions, que se'ns ha fet ben tard. Però tot i així teniem els ànims i forces (no tots) per fer la frontera més ràpida de la història. Hem de gaudir dels dos dies que ens queden d'estar junts.

Atents tot(e)s, que demà serà un dia (darrer dia) intens i es blog pot ser interessant.

Recuerdos a sa familia!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada